VistaScan i plaques de fòsfor: per què perd qualitat la imatge amb el temps

La radiologia amb plaques de fòsfor té una particularitat incòmoda: la qualitat es degrada a poc a poc. Ningú no nota el dia en què va empitjorar, i s’acaba treballant amb imatges pitjors del que es podria sense ser-ne conscient.

Quan és la placa

Les plaques són consumible, encara que durin molt. Ratlles fines sempre a la mateixa posició, marques de plecs o pèrdua general de sensibilitat apunten a la placa, no a l’equip. La comprovació és senzilla: repetir amb una altra placa i comparar.

• Ratlles repetides a la mateixa zona de la imatge.
• Zones més clares que no es corresponen amb l’anatomia.
• Necessitat de pujar l’exposició per obtenir el de sempre.

Quan és l’escàner

Si el defecte apareix amb totes les plaques i en la mateixa orientació, apunta a l’equip: òptica bruta, transport amb desgast o esborrat incomplet. Aquí ja no és qüestió de substituir consumible.

Si el defecte es mou en canviar de placa, és la placa. Si es queda quiet, és l’escàner.

Quan és el maneig

La llum ambient és l’enemic silenciós. Una placa exposada massa temps abans d’escanejar-la perd senyal, i el vel resultant es confon amb un problema de l’equip. El mateix passa amb l’emmagatzematge: les plaques desades de qualsevol manera es ratllen soles.

Què fer

Renovar el joc de plaques quan toqui, netejar l’òptica en la revisió anual i respectar el temps entre exposició i escanejat. Si amb això la imatge no torna on era, passi’ns un parell de radiografies de mostra i li direm què estem veient.